SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU

  He de pagar el meu vell preu, la mort, i avui els ulls se'm cansen de la llum. Baixats amb mancament tots els graons, m'endinsen pel domini de la nit.

 

Silenciós, m'alço rei de la nit i em sé servent dels homes de dolor. Ai, com guiar aquest immens dolor al clos de les paraules de la nit?

 

Passen el vent, el triomf, el repòs, per rengles d'altes flames i d'arquers. Presoner dels meus morts i del meu nom, esdevinc mur, jo caminat per mi.

 

I em perdo i sóc, sense missatge, sol, enllà del cant, enmig dels oblidats caiguts amb por, només un somni fosc del qui sortí dels palaus de la lluna.