Comentari del Poema No us diré quasi res

 

 

Aquest poema escrit per Màrius Sampere parla sobre els temors. En aquesta composició em poeta ens està mostrant un sentiment d’angúnia, mitjançant una situació que ens explica que li va succeir. Per començar el poeta ens fa saber que no dirà quasi res, possiblement a causa de l’esglai que aquella situació que no defineix li va provocar. Ens diu que tenia por, però que ningú no li feia cas, per tant al sentiment de por se li afegeix la soledat que en aquell moment devia sentir el poeta, sol i aïllat. El fet que a continuació el poeta cridi a la seva mare, ens fa pensar que aquella situació tan traumàtica la va viure quan era petit, i que ara l’està recordant. En aquell moment el vailet necessitava l’ajuda de l’ésser protector per excel·lència durant la nostra infantesa.

Durant la segona part del poema, l’autor ens diu que li va venir una nosa dins del cor. Podem entendre que aquest se li va accelerar, les seves pulsacions es van fer més fortes i seguides a causa de la situació de tensió en la que el poeta es devia trobar. En l’últim vers Màrius Sampere ens escriu que no sap que fer-ne, de la nosa que se li ha fet dins del cor, no sap com afrontar el dolor que li produeix aquella sensació de por, d’alerta constant, tan estressant.

Aquest poema m’ha semblat un tant estrany, doncs la forma que té Sampere d’expressar el seu sentiment de temor i por davant del paper és relatant una situació que es situa en la infància d’una criatura, que necessita estar a prop de la seva mare per a sentir-se segura.