A LA BARRIADA d'Enric Casasses

Els orfeons del vi canten 
a peu dret, a l’avantguarda 
de totes les arts, s’aguanten 
a la barra matí i tarda. 

Les famílies no s’espanten 
si la petita s’atarda 
i a la placeta s’encanten, 
que el barri no fa basarda. 

Al meu carrer nens i nenes 
ells amb ells saben, aprenen, 
són feliços, i amb antenes 

sense mirar-me comprenen 
si vaig bé, i em treu de penes 
la llibertat que ells estrenen. 
 

COMENTARI

En aquest poema Enric Casassas parla sobre un barri d’un poble, probablement el seu. Segons el seu punt de vista és un bon lloc per viure, per la forma de parlar-ne, i amb la admiració que hi posa, sembla com si fos el seu poble ideal. Ens explica que estan al davant de totes les arts, és a dir que innoven i tenen una gran cultura. Després el poeta parla sobre la seguretat, i el bon ambient que regna dins de la localitat, on els nenes juguen sense perill, i els adults no tenen perquè preocupar-se, ja que el barri no fa basarda, no fa por ni provoca desconfiança.

            Personalment la descripció del barri em recorda força al d’una plaça de poble petit de pagès de fa uns 40 anys, on els infants hi jugaven a tot hora, i que era el punt de trobada per totes les colles d’amics, els nens no necessitaven res més que estar allà. I no només passaven l’estona jugant a pilota o a nines, sinó que a mesura que jugaven anaven aprenent coses sobre la vida i sobre les relacions.

El ens acaba dient d’alguna manera com li agrada el seu barri, només de passar-hi ja es popsa content, i només amb la mirada d’un nen jugant al carrer ja li treu les penes, veient com de lliures i salvatges creixen.

            Trobo que aquest és un bon poema, ja que parla sobre un aspecte molt valuós dels petits pobles d’arreu de Catalunya, i de la seva tradició de germanor entre la gent que hi viu. Cosa que actualment s’ha anat perdent, a causa del creixement descontrolat de les poblacions, i de la poca importància que es dona a establir relacions amb la gent que viu a prop teu.