Comentari del poema Si no fos en secret

 

He decidit escollir aquest poema de Màrius Sampere i Passarell, per el senzill fet de que ha estat un dels que he pogut arribar a entendre una mica amb claredat, i n’he pogut interpretar algunes idees, tot i que no estic segur de que siguin correctes i compartides per l’autor, em semblen força interessants de contrastar. 

        En primera instància el poeta ens parla sobre el principi i la fi de la nostra existència, la vida i la mort. Tots dos conceptes són els que igualen a tots els éssers humans, siguin rics o pobres, intel·ligents o babaus, al cap i a la fi tots comencem i acabem de la mateixa manera, per tan som iguals. Possiblement el poeta estava reivindicant la igualtat entre persones, i podem entreveure una forma de pensament força existencialista. Després descriu el seu cos fet d’embastes i agulles, com si fos una cosa no massa duradora, provisional, cosa que podem relacionar amb el principi del poema, doncs els éssers humans no som gens complexos, ja que acabem morint. Cap a la segona part de la composició, Màrius Sampere diu que la seva mare l’expulsa als llops, a partir d’aquest vers es podria interpretar que les mares a l’hora de donar a llum al seu fill el que fan és llençar-lo a la vida, cruel i dura vida, per tant ens llencen als llops. En aquest cas el poeta podria estar fent una metàfora nombrant als llops referint-se a la crueltat de la vida mateixa. Ja per acabar l’últim vers també ens deixa un tant desconcertats, doncs ens diu que estem al llindar del misteri, referint-se a que mai podrem arribar a saber la veritat, la certesa del nostre lloc al món, per què vivim? Quin és el nostre paper en aquest món?