PLENILUNI, de Pessoa

Les hores van per l’arbreda,
rosseguen vestits de seda

Vestits de seda somniada
per l’avinguda allargada

Sota la lluna, al foscant...
I en l’aire sona, expirant

-expirant, mes mai expira-,
una flauta que delira,

més la idea de sentir-la
que, en el so, tranquil, gaudir-la

En l’aire, lleu, onejant...

Silenci guspirejant...

     (Trad. Joaquim Sala-Sanahuja)

Comentari:     

   El poema objecte d’aquest cometari ens situa en un ambient molt tranquil i relaxant, l’autor utilitza paraules com vestits de seda, la foscor contrastant amb la llum de la lluna, la remor de l’aire, el so d’una flauta. Ens imaginem un so força fi, una melodia relaxant i suau, i l’aire lleu onejant, fan que alhora de llegir el poema es creï una atmosfera de pau i tranquil·litat, o si més no això és el que ja he sentit alhora de llegir aquesta composició. Trobo realment positiu que hi hagi poemes que no es basin tant en els sentiments, ja siguin d’amor, odi, enyorança etc. Però que ens facin sentir millor, relaxats, reconfortats, això és el que m’ha passat en el moment de llegir-lo, i per aquesta raó l’he escollit.