Temps, de Joan Vinyoli

Joan Vinyoli

 Torna'm, ah, torna'm als anys
de la noiesa,
                    amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
                              i el ping-pong.
                                                     No. No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
                     I me n'alegro.

Comentari

Aquest poema ens parla sobre la vida passada del poeta. Al començament, durant la primera estrofa reflexiona sobre la seva infantesa o joventut, l’autor demana que torni, que vol tornar a ser un noiet, i tornar a jugar amb els seus amics. A través de la biografia de l’autor podem saber que la seva infantesa es situava a la ciutat de Santa Coloma. En certa manera el poeta ens transmet un sentiment de melancolia i nostàlgia, quan demana que li tronin aquells temps, sentiment que s’esvaeix quan aquest, d’alguna manera accepta la realitat, tot dient “No. No. “. A partir d’aquí, Vinyoli ens parla del moment en que va abandonar la infantesa, i va fer el pas cap a la maduresa. Llavors recorda de nou temps passats, i finalment acaba concloent d’una forma força realista i conformista i fa una mena de reflexió tot dient que mai tornarà a ser un noiet, però que ja li està bé, i que en certa manera, pot estar content d’haver tingut una vida feliç, tot i no poder repetir-la.

Personalment aquest poema m’ha semblat interessant d’escollir-lo, ja que transmet un sentiment que tots alguna vegada hem tingut. El fet de mirar enrere i jutjar, a la vegada que recordem, com ha estat d’agradosa la nostra vida, i com l’hem viscut. Molts demanen de tornar enrere, a la joventut, però el que hem de fer és aprofitar i esprémer el present, perquè en el futur no haguem de penedir-nos de no haver aprofitat prou el valuós temps.