NO LA CANÇÓ PERFECTA

No la cançó perfecta sinó el crit
que invoca Déu és necessari,
car no com l'àliga en té prou
el nostre cor amb moure bé les ales.
Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.

Comentari del poema

Aquest poema de Joan Vinyoli comença dient que no s’ha d’escriure una gran cançó, molt ven adornada i amb unes rimes perfectes, sinó que el que necessitem per a invocar, comunicar-nos, parlar amb Déu és un crit. Però no pot ser un crit qualsevol, ha de ser fort i clar. El poeta segueix dient que l’àliga no en té prou només amb el fet de moure bé les ales, en canvi el nostre cor si. Aquests versos es poden referir a que el nostre cor no necessita res massa complex, només amb bategar amb normalitat i bé, ja en té prou.

Després l’autor parla sobre la foscor, la nit. Diu que tot i ser fosc, i que sigui complicat de veure res, hem de vèncer els nostres temors i  s’ha d’intentar, per a poder aconseguir desxifrar els misteris. Vinyoli acaba dient que el secret, referint-se al misteri, que obrint bé els ulls haurem pogut desxifrar, podrà penetrar fins al nostre cor, i així el podrem sentir i entendre.

He trobat interessant aquest poema per la idea que transmet,        sota el meu punt de vista Vinyoli ens intenta ensenyar la idea de que no es necessita una composició perfecta i rodona per a poder comunicar-se, ja sigui amb Déu o amb qualsevol altre ésser, sinó que tant sols obrint bé el nostre cor i dient les coses ben clares i fortes podem expressar-nos amb total claredat.